No només els ballarins, tothom pot ballar. I això és el que respira aquest programa. Ballar no són classes de ball, no és un documental sobre professionals, no és veure gent ballant. En aquest programa ens fiquem a la pell d’aquells que han dedicat la seva vida al ball; parlem amb la gent del carrer que han trobat la seva forma d’expressar-se. I, amb l’ajuda del coreògraf Pere Faura, mostrem a qui no ho sabia que la vida, simplement, és millor si la balles.
Resum del primer capítol: Ballar i sentir-se lliure
Ser més lliure, més pur, més autèntic. Sentir que l’ànima se’t sacseja, que les emocions s’amplien, que les paraules et sobren. Twerk, hip-hop, clàssic, claqué, flamenc, contemporani, ballet. Tots ells són armes que poden amb tot, que et converteixen en el que vols ser. Ballar no és només un art, és un somni, un repte, una decisió.
La part més bonica d’aquesta feina ha estat poder acostar-nos a gent de procedències i realitats molt diferents, a vegades, complicades i, senzillament, posar-nos a parlar de ballar.
Garbiñe Armentia, coordinadora de continguts i guionista
Passió i treball. Aquestes dues paraules defineixen als ballarins i coreògrafs que he entrevistat. Persones que diàriament es deixen la pell en allò que estimen, la dansa, i que, amb esforç i constància, aconsegueixen crear i fer-ho sentir. Existeix alguna cosa més meravellosa?
Núria Bonet, redactora
Cada rodatge era com el dia de l’estrena. Te n’adonaves que estàvem fent ballar a persones que no tenien cap relació amb el ball i la seva emoció et posava la pell de gallina.
Alba Jiménez, cap de producció
Back to top
