Any 2003, Madrid. El tràfic de drogues provoca més de cent morts violentes a l'any. Els investigadors estan desbordats. Arriba en aquell moment un cas que marcarà per sempre la seva carrera professional. La matinada del 5 de febrer, un jove treballador de l'aeroport apareix assassinat. Té un tret al cap, a boca de canó. Als peus del cadàver, la carta d'un as de copes. Dies després, l’anàlisi del departament de balística fa saltar totes les alarmes. L'arma del crim és una pistola molt estranya al nostre país.
La història de El Asesino de la baraja s’ha intentat explicar detalladament diverses vegades, sempre des d’una òptica periodística. Aquest cop es tria una narració cinematogràfica i subtil (Seven, Mindhunter, Zodiac) que involucra l’espectador en un ritme de thriller. No ens apartem mai del que és verídic, però fem servir eines de la ficció per provocar emocions. Per primera vegada veurà la llum material gràfic i sonor de l’arxiu policial i judicial que aporta informació molt valuosa al relat. També s’analitza el paper dels mitjans de comunicació, que —literalment— van dibuixar el malnom de l’assassí.
Back to top
